MEDUSA

LES MEDUSES 

1.Què són?

Les medusae són cnidaris('' cnida'' =ortiga, en grec) com ho són les anemones, gorgònies i coralls . Aquestes cel-ules contenen una càpsula dins de la qual  hi ha un filament enrotllat i verí.

2.Com es reprodueixen?

3.Què mengen?

Petits aliments plac-ton 

4. Qui se'ls menja?

Otros, como la tortuga boda, pueden ser recuperables, y ese es el 

empeño de un programa en el que trabajan el Aula del Mar de Màlaga,

la Estación biológica de doñana y el consejo superior de

investigaciones científicas.

Ya se ha iniciado la cría de tortugas en cautividad, pero se trata de localizar parajes marinos

con condiciones adecuadas para que se reproduzca naturalmente.

El aula del Mar de Màlaga solto ayer dos ejemplares

que ha recuperado en sus instalaciones y tiene en cría otra desena.

5.Per què piquen?

La picada d'una medusa és força desagradable.S'acostuma a notar una coïssor intensa,

que pot proporcionar un dolor similar al d'una cremada. Localment poden aparèixer un

seguit d'erupcions i molèsties a la pell, envermelliment, inflor i sensació de picor local,

que normalment remeten espontàniament després d'uns dies, o a vegades setmanes. En

alguns casos, el verí injectat pot causar altres molèsties a l'organisme, com ara nàusees ,

tremolors, marejo o vòmits, però això acostuma a passar poc sovint. Cal tenir present

que els cnidocists poden penetrar fins a la dermis, i  aleshores les toxines es poden

alliberar en el sistema intravascular en uns 20 segons  i s'absorbir-se immediatament,

augmentant-ne l'efecte del verí.

Els efectes varien segons diversos factors. Hi ha espècies que tenen verins més potents 

que altres, o que tenen major  o menor densitat de cèl-lules  urticants. També depèn la

zona del cos 

afectada i de l'estat de salut de la persona que rep la picada.

6.Què fer després d'una picada?

.No fregar mai la zona afectada, ni amb sorra, ni amb la tovallola.

.No natejar mai la zona afectada amb aigua dolça, utilitza sempre aigua salada

.Aplica fred sobre la zona afectuada  durant 5 minuts fent servir una bossa de

plàstic on hi hagi gel.

.Extreu les restes de tentacles que estiguin enganxades a la pell, tenint cura

amb el dits.

7.Per què han augmentat tant?

Una diferència d'entre un i tres graus en les temperatures dels mars i els oceans

és més que significativa. Encara que sembli una nimietat, els graus registrats en

el clima.

RIUS

RIUS

Hi ha 69 rius que aportan aigua al mediterrani, que son els seguents:

Però jo nomsè en parlaré de cinc, que per molts els més importants

1) Riu Po:

Caudal: 1.540 metros3/s

Naixement: monte Monviso, en Piran

Desembocadura: Mar Adriático

2) Riu Ródano

Caudal: 1.820 m3/s

Naixement: Glaciar del Ródano ( Alpes suizos )

Desembocadura: Mar Mediterráneo

3) Riu nil:

Caudal:2.830 m3/s

Naixement: Río Kagera (o Lago Victoria

Desembocadura: Mar Mediterráneo

4) Riu Ebre:

Caudal: 426 m3/s

Naixement: Pico Tres Mares ( HdCdS, Cantabria )

Desembocadura: Mar Mediterráneo ( Desltebre, Tarragona)

5) Riu Orontes 

Cabal: 30 m3/s

Naixement: Les muntanyes li antilíbano

Boca: Golf de Iskenderun (Mar Mediterráneo)

EL DOCUMENTAL

EL Documental

Avui dia 25/01/2012 em vist un documental, en el qual parlava del mediterrani . A sigut aburrit el

documental parlava sobre els animals del Mar Mediterrani, sobre que s'alimenten, com viuen etc.

ELS BENTOS

Els organismes que viuen al fons marins reben el nom de betònics. N'hi ha que són 

 fixos, d'altres efectuen desplaçament curts i també n'hi ha que són capaços de 

recórrer distàncies grans. És frequent que els organismes que d'adults dón bentònics

tinguin larves que viuen el plàcton.

Les algues marrons, vermelles i verdes són un component important del bentos, però

sempre en fons do més profund d'on arribar la radiació lluminosa. Les formes i

coloracions d'aquestes algunes són molt variades, com també ho és la seva

consistència, que passa de formes molt delicades a d'altres més rígides i fins i tot

incrustades de carbonat càlcic.

Ecosistemes Aquàtics

A més de les algues, al mar mediterrani té una importància especial una planta fanerògama (amb flors) marina, anomenada posidònia, que forma grana praderies submarines que han patit l'acció negativa de la pesca d' arrossegament.

Els bivalves, com el musclo, la cloisa, l' ostra i la navalla, són bentònics i viuen sobre les roques o els fons, o bé enterrats. Les larves d' aquests éssers vius són gairebé  sempre planctòniques.

Eriçons i estrelles de mar són components importants dels bentos. Els primers s'alimenten d'algues i organismes petits, però les segones són depredadores, per exemple, de bivalves.

Esponges i corrals són dos grups d'organismes filtradors propis del bentos. Al Mediterrani 

els coralls no arriben a formar els esculls que construeixen als mars tropicals, se suposa que a causa d'una manca de constància ambiental del clima mediterrani.

             

Molts crustacis d'interès pesquer, com els llagostins, els llagostesi els llamàntols són també  bentònics

Els peixos bentònics comprenen una important de les espècies més valorades per a l'alimentació: lluç, moll , llenguado, rèmol i rap. Cal remarcar, però, que les formes juvenils del lluç i el moll són nectòniques.

                                                                                     

                                                                           ECOSISTEMES

En els ecosistemes aquàtics i especialment els llacs i els oceans, s' estableix una estratificació que depèn de factors físics, entre els quals predomina la penetració de la llum, la temperatura i la densitat de l'aigua.

- Heterogeneitat vertical en un ecosistema aquàtics (estratificació depenent dels factors físics):

- Hi ha una capa superior, anomenada capa de mescla, que correspon a la zona ; també és la 

que està més ben il-luminada (es troba dins de la zona fòtica) i és la que conté les poblacions.