Espècies amb valor comercial

Sens dubte el major nombre d'espècies capturades pels vaixells d'Arenys correspon al grup dels peixos, malgrat que altres biològics com els crustacis (gamba, escamarlà, cranc) o els mol·luscs (petxina lluent, sèpia, calamar) també prenen força impotància.

Els tious d'espècies captura depèn molt de la pesquera de què es tracti i del substrat i profunditat sobre els quals es pesca. L'estació de l'any i l'hora del dia també són força importants.

Cada tipus de pesquera captura unes espècies determinades, tot i que podem trobas espècies que es poden pescar en arts diferents, Amb l'art de bou, per exemple, tenim la gamba, l'escamarlà i la maire com a exclusius d'aquest art. Amb teranyina es captura sardina, setió, verat i d'altres peixos pel·làgics. El palangre serveix per pescar peix de roca de bona qualitat com sards, pagells, pagres.... Les gàbies estan dissenyades per a la captura de diferents espècies de bivalves, entre els quals destaca per sobre dels altres la petxina lluent. Amb el bolitx i altres arts de platja s'agafen sonsos i finalment, els caducs s'utilitzen per als pops de roca.

Principals espècies que es poden observar a la llotja

Les gavines

De totes les aus marines que es poden observar de de la platja i el port d'Arenys, les gavines  formen el grup més abundant de tots.

Les aus marines, en general, presenten una sèrie d'adaptacions biòlogiques que els permeten viure bé en un ambient com ara la platja. D'entre les més importants es pot destacar: la secreció oliosa que l'ocell escampa sobre les plomes per fer-les impermeables, la glàndula de la sal per on surt l'excés d'aquesta substància que l'ocell incorpora a les potes amb membrana interdigital.

 Les gavines que s'observen no nidifiquen aquí, sinó que es tracta d'aus que s'aturen en el curs de les seves migracions o que passen l'hivern a les nostres contrades.

Dues espècies destaquen per sobre les altres: el gavià argentat i la gavina vulgar. El primer és de mida més grossa i amb el bec groc. El color del plomatge de gavià, té el cap fosc durant l'estiu i blanc amb alguna taca al voltant de l'ull a l'hivern.

Altres aus marines que també és possible d'observar, si bé amb bastant menys freqüencia, són: el xatrac comú, el mascarell, el gavià fosc i la gavina capnegre, entre d'altres.

Les plantes de la platja

Des del punt de vista biològic, la platja és un indret inhòspit on els resursos hídrics són escassos, la concentració salina a l'ambient és elevada i a més a més el sòl roman sense compactar i es mou a mercè del vent.

Aquests factors fan que hi hagi poques espècies de plantes ben adaptades a la precarietat ambiental. Algunes plantes que viuen en aquests medis han adoptat una sèrie d'estratègies de supervivència, com ara: un ampli desenvolupament radical i el fet de presentar tiges i fulles gruixudes, carnoses i tancades a l'evaporació.

La pressió humana a què està sotmesa la franja litoral fa que la vegatació halòfila i arenosa, nom am què es coneixen les plantes típiques de la platja, estigui en franca regressió i és bastan freqüent trabar juntament amb aquestes comunitats vegetals d'altres formades per plantes eminentment ruderals.

D'entre les principals espècies de plantes podem citar a tall d'exemples: el fonoll marí, amb fulles molt retallades i carnoses i inflorescències en umbel·la, el rave marí, una bonica crucífera amb flors violetes, o el cascall marí, amb grans flors grogues semblants a les de la rosella.

També és fàcil d'observar la cervina, el melgó o la lleteresa marina.

El plàcton

Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma pasiva o amb desplaçaments molts curts (plàncton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:

•  Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenat coccòlits.

• Silicoflagel·lades: de cèl·lules petites i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.

• Dinoflagel·lades: tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un soc equatorial que allotja un dels flagels. la membrana cel·lular sol estra dividida en una sèrie de plaques juxtaposades. 

• Diatomees: es caracteritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina i silici. Les tasques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apèndixs ta mbé llargs.

El zooplàcton o plàcton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàcton.
Els grups més importants són:

• Tintínids: són ciliats que viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.

• Copèpodes: petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, acosegueixen seplaçar-se.

Com a característiques generals dels organismes plactònics cal destacar:

• La capacitat per surar, a causa de la densitat escassa i la presència d'apèndixs més o menys ramificats.

• La gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos.

PREGUNTES SOBRE ELS ORGANISMES PLACTÒNICS:

1. Indica quina diferència hi ha entre els organismes plactònics i els nectònics:     

La diferència entre els organismes planctònics i els nectònics es que els nectònics neda'n activament per l'aigua i en canvi els planctònics sura'n a l'aigua.

2. Justifica l'absència d'impregnació de carbonat calcic a les closques quintinoses dels copèpodes, que en canvi sí que tenen altres crustacis.

Perquè necessiten se lleuger per poder surar i si tinguessin la closca de carbonat càlcic                  pessarian massa is'enfonsarien.

TORTUGUES DEL MEDITERRANI

1.Quina mena d'animal és la tortuga?
Les tortugues són rèptils caracteritzats pel fet  de tenir un tronc ample i curt, protegit
per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de
plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
2.On viu?
Mallorca i Menorca: A diverses zones d'aquestes illes trobem poblacions de tortuga
mediterrània. Va ser introduïda a les illes fa un 3.000 anys, i s'han adaptat molt
bé a la zona.
3.Què menja?
És una espècie bàsicament herbívora, i en llibertat s'alimenta a base de plantes
silvestres, flors, alguns fruits, en alguns casos de verdures i hortalisses (en zones
conreades) i una petita part de matèria animal o excrements.
4.Les tortugues tenen dents?
No tenen dents, tenen un bec amb el qual agafen les coses i arranquen el menjar.
5.Quins mesos està desperta?
Esta desperta tots els messos menys al hivern, que quan fa fred hivernen. Es
pessent tot l'hivern sense menjar ni moure's
6.Perquè les tortugues caminen poc a poc?
Les tortugues caminen lentes degut a que les seves cames són molt curtes, però quan convé
poden corre i fins i tot poden posar-se dretes.
7.Com posen els ous les tortugues?
La tortuga femella posarà els ous entre el mes de maig i juny, en alguna zona seca i
solejada. La tortuga pot posar 3 ous en cada posada, però ni han algunes que posen
8.
8.Perquè les tortugues tenen closca?
com les closques de les tortugues estan compostes per gruixudes plaques òssies
internes, que són ossificacions de la dermis que es solden a les vèrtebres i a les
costelles. elles la fan servir per protegir-se del perills que hi ha a la natura.
9.Perquè és un animal protegit?
Perquè degut a la seva caça an disminuit moltissim, i degut aixo ja no queden moltes i
s'han convertiten una espécie protegida.
Copia una imatge que t'hagi agradat.

MEDUSA

LES MEDUSES 

1.Què són?

Les medusae són cnidaris('' cnida'' =ortiga, en grec) com ho són les anemones, gorgònies i coralls . Aquestes cel-ules contenen una càpsula dins de la qual  hi ha un filament enrotllat i verí.

2.Com es reprodueixen?

3.Què mengen?

Petits aliments plac-ton 

4. Qui se'ls menja?

Otros, como la tortuga boda, pueden ser recuperables, y ese es el 

empeño de un programa en el que trabajan el Aula del Mar de Màlaga,

la Estación biológica de doñana y el consejo superior de

investigaciones científicas.

Ya se ha iniciado la cría de tortugas en cautividad, pero se trata de localizar parajes marinos

con condiciones adecuadas para que se reproduzca naturalmente.

El aula del Mar de Màlaga solto ayer dos ejemplares

que ha recuperado en sus instalaciones y tiene en cría otra desena.

5.Per què piquen?

La picada d'una medusa és força desagradable.S'acostuma a notar una coïssor intensa,

que pot proporcionar un dolor similar al d'una cremada. Localment poden aparèixer un

seguit d'erupcions i molèsties a la pell, envermelliment, inflor i sensació de picor local,

que normalment remeten espontàniament després d'uns dies, o a vegades setmanes. En

alguns casos, el verí injectat pot causar altres molèsties a l'organisme, com ara nàusees ,

tremolors, marejo o vòmits, però això acostuma a passar poc sovint. Cal tenir present

que els cnidocists poden penetrar fins a la dermis, i  aleshores les toxines es poden

alliberar en el sistema intravascular en uns 20 segons  i s'absorbir-se immediatament,

augmentant-ne l'efecte del verí.

Els efectes varien segons diversos factors. Hi ha espècies que tenen verins més potents 

que altres, o que tenen major  o menor densitat de cèl-lules  urticants. També depèn la

zona del cos 

afectada i de l'estat de salut de la persona que rep la picada.

6.Què fer després d'una picada?

.No fregar mai la zona afectada, ni amb sorra, ni amb la tovallola.

.No natejar mai la zona afectada amb aigua dolça, utilitza sempre aigua salada

.Aplica fred sobre la zona afectuada  durant 5 minuts fent servir una bossa de

plàstic on hi hagi gel.

.Extreu les restes de tentacles que estiguin enganxades a la pell, tenint cura

amb el dits.

7.Per què han augmentat tant?

Una diferència d'entre un i tres graus en les temperatures dels mars i els oceans

és més que significativa. Encara que sembli una nimietat, els graus registrats en

el clima.

RIUS

RIUS

Hi ha 69 rius que aportan aigua al mediterrani, que son els seguents:

Però jo nomsè en parlaré de cinc, que per molts els més importants

1) Riu Po:

Caudal: 1.540 metros3/s

Naixement: monte Monviso, en Piran

Desembocadura: Mar Adriático

2) Riu Ródano

Caudal: 1.820 m3/s

Naixement: Glaciar del Ródano ( Alpes suizos )

Desembocadura: Mar Mediterráneo

3) Riu nil:

Caudal:2.830 m3/s

Naixement: Río Kagera (o Lago Victoria

Desembocadura: Mar Mediterráneo

4) Riu Ebre:

Caudal: 426 m3/s

Naixement: Pico Tres Mares ( HdCdS, Cantabria )

Desembocadura: Mar Mediterráneo ( Desltebre, Tarragona)

5) Riu Orontes 

Cabal: 30 m3/s

Naixement: Les muntanyes li antilíbano

Boca: Golf de Iskenderun (Mar Mediterráneo)

EL DOCUMENTAL

EL Documental

Avui dia 25/01/2012 em vist un documental, en el qual parlava del mediterrani . A sigut aburrit el

documental parlava sobre els animals del Mar Mediterrani, sobre que s'alimenten, com viuen etc.